Portada 9 nou

paisatge Namana

Palíndrom

En aquesta xapa es pot llegri: "No Contra l'art" en dos sentits diferents, i he marcat el començament de les dues maneres amb la lletra de color vermell.

El fons que he possat, deprés de insistir vosaltres durant tot el temps que portem de curs, no es una imatge copiada d'internet, sino es una barreja entre iamtges meves i plantillas de pinzells que he fet en el photoshop, es un fons bonic, no te res a veure amb el text, però alegra la vista i crida l'atenció.

La lletra que he utilitzat és: Showcard Gothic .

Namana

Aquesta primera imatge seria el paisatges on es tobaria l'ou, això es un primer esboç, faltaria color
més anyadir imatges soltes.

Aquesta segona imatge són dos ous, el primer de tots s'està obrint, faltaria possar color i tal, i la segona imatge es un ou esquerdat, faltaria lo mateix que l'ou anterior... Això només son esboços, em estat probant a fer oues de diferents tècniques, ara els penjaré.

          

Això es un ou amb color.









Això es Namana, es un esboç ja que es nota a primera vista que es un drac, té que evolucionar més...

Això es un arbre que afegirem al paisatge.

Guió tècnic sobre l'historia del Buit

1. L’ésser envoltat de gent, està més estressat que de costum, va passejant.

2. L’ésser de cop i volta es para i es queda mirant a una persona completament sola i feliç, sense ninguna preocupació.

3. El protagonista segueix el seu camí cap a la feina.

4. Ell està assegut en la feina, amb tota la gent al seu voltant, fa un treball repetitiu. Tota l’estona farà el mateix mentre que la gent al seu  voltant no para de dir-li les mateixes coses.

5. Ell està tornant a casa després de la feina, amb la mateixa gent tafanejant-li.

6. De sobte, es torna a trobar a l’ésser feliç, sent una sensació estranya.

7. Totalment envalentit, el protagonista s’acosta a l’ésser decidit a parlar-hi, el saluda.

8. Llavors, ocorre una cosa que no s’esperava, es troba a si mateix.  

El Buit

Aquesta és la historia d’un ésser que no era, un ésser que no existia. No era invisible ni mut, però la gent no el podia veure ni escoltar. Aquest ésser era una persona, com tu i com jo. Que com ho puc dir? Fàcil; el vaig veure.

No sé encara de quina manera vaig poder entrar en contacte amb aquella persona, ja que sóc un ésser envoltat de gent que admira la meva feina, m’afalaga i em diu les coses que només vull sentir tota l’estona. De fet, crec que l’única feina d’aquesta gent és aquesta; orbitar al meu voltant com un satèl·lit i dir-me genialitats sobre mi que ni jo mateix sé. També em sorprèn el quan, en quin moment me’l vaig poder trobar; perquè no tinc temps ni per a mi mateix. Sé que aquell dia estava amb l’aigua al coll, volia escapar de la feina, estava massa aclaparat. Més que de costum.

Llavors el vaig analitzar atentament, em tenia encisat. Llavors, vaig adonar-me que aquesta persona era ben normal. No semblava trista per la seva condició; es més, feia la seva vida amb total tranquil·litat i de manera més eficient que la resta: treballava, anava a comprar, feia les tasques de la llar... i fins i tot anava a comprar el pa a la fleca. Em feia enveja. Com trobava a faltar un fet tan quotidià com aquest; encara recordo aquella flaire tan bona de pa acabat de coure.

Estava com hipnotitzat, i cada cop m’atreia més la idea de parlar amb aquella persona. Em vaig envalentir i finalment, dirigint-me a ell amb el millor dels meus somriures el vaig saludar. Y en aquell precís moment, em vaig trobar amb allò que hauria d’ocupar el buit que hi ha en mi, és a dir, em vaig trobar amb mi mateix.

Video definitiu

Ai Weiwei desaparecido

El artista chino despareció el domingo cuando iba subir a un avión en Pekín con destino a Hong Kong. No hay noticias de su paradero, de quien lo tiene preso y de qué se le acusa. El caso de Ai Weiwei ha movilizado a la Unión Europea, lo que ya es una noticia, y a numerosas organizaciones y ONG. Nadie duda de que está detenido.

Tony Oursler

(Nueva York, 1957) Artista y performer norteamericà. Va començar els seus estudis d'art en el Col·legi d'Arte de California, on es va licenciar en 1979. Posteriorment va ampliar els estudis en el Colegi d'Art de Boston.

      

En 1981 va relaitzar la seva primera exposició individual a Nova York. La mostra, titulada "Visiones de vídeo" i expuesta en el Museo d'Art Modern de Nova York, li va servir d'admiració de la crítica neoyorquina.