SUCRE

TOMÀQUET

 LA MEVA MÀ

UN MOCADOR

NATA

 TAPS

 TAP EN MOVIMENT

DIFERENTS TEXTURES

Antoni Cumella

Els Isards

Els Isards son un grup d'artistes vinculats a Granollers, aquest grup està compost per: Batlles i Pi, Kiku Mena, Jordi Riera i Xavier Vilageliu. Cada artista té el seu estil personal, el que volen es desenvolupar una acció de treball conjunta. Això els permet fer alguna proposta mes ambiciosa i engrescadora de les que no faríem si anéssin en solitari.

Practiques photoshop

¿Qué es el fluxus?

És una xarxa internacional d'artistes, compositors i disenyadors coneguts per les seves barreges de mitjans i disciplines artístiques, com el videoart, la música, la literatura, la performance, l'arquitectura i el disseny, entre d'altres. Va tenir el seu moment més actiu entre la dècada dels seixanta i els setanta del segle XX. Es va declarar en contra del tractament de l'objecte artístic tradicional com una mercaderia i es va proclamar a si mateix com l'antiart.

Visita a la Fundació Miró: Ocell Solar

Ocell Solar 1946-1949

Bronze
13,5 x 11 x 18,5 cm.
Fundació Joan Miró

L'Ocell no suggereix el vol ni la capacitat de volar, ni tan sols el moviment, sinó que assumeix el seu paper de mediador entre el cel i la terra. La base, una massa sòlida, consistent, el lliga gravitatòriament amb la terra. Una lluna tombada construeix les ales i vincula l'ocell amb el món celest.

MACBA

Fitxa tècnica

Nom: Vehicles perfectes

Autor: José Antonio Hernàndez Diaz (Caracas, Venezuela, 1964)

Any: 1993

Materials: Fusta, cautxú, paper de vidre, acrílic, metall, plàstic.

Dibuix esqumàtic

Descripció: Es un skate que al seu darrere mostra, una expressió de noi enfadat. Els seus color són: blau (del fons i del skate) i taronja (del noi).  

BENET ROSSELL

 

L’exposició mostra un recorregut amb interrupcions, fragmentat, que defuig l’exposició retrospectiva cronològica convencional i rastreja diverses possibilitats d’aproximació a una obra construïda com un entramat de llenguatges i mitjans diferents.

                                                              

Vida: Tot i iniciar la seva formació amb estudis de dret, economia i sociologia, els interessos de Benet Rossell aviat es decanten cap a l’activitat artística, que desplega en múltiples disciplines, des del dibuix i l’escriptura sígnica, la pintura, ocasionalment el tapís o la ceràmica, fins a l’acció i la performance, el cinema experimental i comercial, la poesia i el teatre, entre d’altres.

El 1964 es trasllada a París, ciutat on viurà durant uns anys.

Des d’allà, però, fa molts viatges i llargues estades en altres països, com l’Índia i el Nepal. A París coincideix amb altres artistes, amb els quals comparteix una estreta amistat i alguns projectes, tot i tenir trajectòries diferenciades.

Obra: Les seves obres són objectes òptics, treballs de cultius, dibuixos i intervencions sobre els films, dibuixos «amanits», actes notarials, còmics sense paraules, guions cinematogràfics o dibutexts, per posar-ne alguns exemples.

Malgrat la seva aparença abstracta, la seva obra té un component narratiu. Benet Rossell és un rastrejador, a la manera d’algun dels personatges imaginaris que apareixen constantment en els seus dibuixos i que creen microhistòries: la insistència en els micromons és una constant en la seva producció, però aquests petits gestos revelen grans històries, personatges del carrer, ensurts i nous camins per explorar.

La finestra trencada

• Fotografia agafada des de un pla frontal.
• La llum ve des de darrere.
• L’enquadrament és vertical.
• El color predominant és el marró, blanc, gris i blau.
• El que resalta de la fotografia són les finestres trencades.

• Fotografia agafada en pla de tres quarts, ja que està agafada de costat.
• En aquesta fotografia no hi predomina la llum, ja que no dona el sol.
• El color predominant és el marró, però també surt el blau del cel.
• L'enquadrament és vertical.
• El fora de camp és nota gràcies a l'edifici blanc del devant.

• És un pla picat, ja que està agafada des de a dalt.
• El sol prové des de a dalt, ja que l’ombra projectada manté en penombra l’edifici de la dreta.
• Els colors que predominen son: el marró dels edificis i del terra, el groc de les escombraries i el blau del cel.
• L'enquadrament és vertical.
• El que volia resaltar era el edifici del devant amb les escombraries.

Fàbrica

• És una fotografia amb un pla picat, ja que està agafada des de a dalt, però no es nota gaire.
• Queda molt clar des de on prové la llum, ja que l'edifici de l'esquerra està en penombra.
• El color que més predomina és el to de color marró.
• L'enquadrament és vertical.
• El fora de camp està present, ja que l'edifici queda com inacabat.

La porta de metall

• És una fotografia feta des d’un pla frontal.
• El color que més destaca es el vermell de l’edifici, ja que es el més càlid de tots.
• No hi ha ombra ja que el sol no dona a cap part de la foto.
• L'enquadrament és vertical.
• El fora de camp no es nota gaire, però si que hi ha, ja que l'edifici vermell només hi ha una part.

• Aquesta es una fotografia pressa des d’un pla frontal.
• Els colors son càlids (color marró) i freds (color del cel).
• La llum prové de la part esquerra, ja que l’ombra està projectada en sentit contrari.  
• L'enquadrament és vertical.
• La composició és la part de a dalt de l'edifici que volia destacar.

L'edifici

• Aquesta és una fotografia des d’un punt contrapicat, des de a baix cap a dalt, és per destacar la composició, o sigui l'edifici.
• Destaca el color marró de l’edifici perè també pot destacar una mica el blau del cel que és veu.
• La llum ve des de la dreta
• L'enquadrament és vertical.

Cilindre amb graffiti

• Aquesta fotografia presenta un pla frontal, ja que està agafada a la mateixa alçada de on es troba l’element fotografiat.
• No té ombra, ja que el sol no l’hi dona a cap part de l'objecte fotografiat.
• L'enquadrament és vertical.
• Els colors que dectaquen són el marró del cilindre i el graffiti de fons.
• El fora de camp, es pot destacar ja que queda com si hagués continuïtat en la fotografia

La fàbrica

• És una foto amb un pla contrapicat, ja que el punt de vista es una mica inferior al de l'objecte fotografiat, que aquí es tracta de la xemeneia.
• El color que més destaca es el marró de tot l'edifici i el blau del cel.
• L'enquadrament es vertical.
• El fora de camp és bastant perceptible, ja que sembla que la foto està tallada i hi ha continuïtat.
• No hi ha ombra, perquè aquí no hi arriba la llum.

L'escala i la xemeneia

• És una fotografia agafada a en un pla tres quarts ja que està agafada una mica de costat, destaca el tons càlids (de l'edifici) i freds (del cel).
• La llum prové de la dreta, ja que l’ombra de l’escala està projectada cap a l’esquerra.
• L'enquadrament és horitzontal.
• En la composició destaca l'escala, que és troba a la dreta de la imatge, destaca la xemeneia del darrere i les finestres.