sábado, 27 de noviembre de 2010

Visita a la Fundació Miró: Ocell Solar

Ocell (solar)

Ocell Solar 1946-1949

Bronze
13,5 x 11 x 18,5 cm.
Fundació Joan Miró

L'Ocell no suggereix el vol ni la capacitat de volar, ni tan sols el moviment, sinó que assumeix el seu paper de mediador entre el cel i la terra. La base, una massa sòlida, consistent, el lliga gravitatòriament amb la terra. Una lluna tombada construeix les ales i vincula l'ocell amb el món celest.

domingo, 7 de noviembre de 2010

MACBA

Fitxa tècnica

Nom: Vehicles perfectes
Autor: José Antonio Hernàndez Diaz (Caracas, Venezuela, 1964)
Any: 1993
Materials: Fusta, cautxú, paper de vidre, acrílic, metall, plàstic.

Dibuix esqumàtic

Descripció: Es un skate que al seu darrere mostra, una expressió de noi enfadat. Els seus color són: blau (del fons i del skate) i taronja (del noi).  

BENET ROSSELL

 

L’exposició mostra un recorregut amb interrupcions, fragmentat, que defuig l’exposició retrospectiva cronològica convencional i rastreja diverses possibilitats d’aproximació a una obra construïda com un entramat de llenguatges i mitjans diferents.
                                                              
Vida: Tot i iniciar la seva formació amb estudis de dret, economia i sociologia, els interessos de Benet Rossell aviat es decanten cap a l’activitat artística, que desplega en múltiples disciplines, des del dibuix i l’escriptura sígnica, la pintura, ocasionalment el tapís o la ceràmica, fins a l’acció i la performance, el cinema experimental i comercial, la poesia i el teatre, entre d’altres.
El 1964 es trasllada a París, ciutat on viurà durant uns anys.
Des d’allà, però, fa molts viatges i llargues estades en altres països, com l’Índia i el Nepal. A París coincideix amb altres artistes, amb els quals comparteix una estreta amistat i alguns projectes, tot i tenir trajectòries diferenciades.

Obra: Les seves obres són objectes òptics, treballs de cultius, dibuixos i intervencions sobre els films, dibuixos «amanits», actes notarials, còmics sense paraules, guions cinematogràfics o dibutexts, per posar-ne alguns exemples.
Malgrat la seva aparença abstracta, la seva obra té un component narratiu. Benet Rossell és un rastrejador, a la manera d’algun dels personatges imaginaris que apareixen constantment en els seus dibuixos i que creen microhistòries: la insistència en els micromons és una constant en la seva producció, però aquests petits gestos revelen grans històries, personatges del carrer, ensurts i nous camins per explorar.